Solsona-Llarà-Serrat dels Morets-Serrat de
Marrossella-Corts de la Rebollosa-Vila-franca-Solsona

A 2/4 de 9 del matí, amb les BTT preparades i a la plaça de St. Jordi de Solsona, un grup de la Mancomunitat comença a pedalejar vers la coma de cal Sastre i Mas Sensada. Seguim un camí boscà molt bonic i els presents veuen que la sortida promet. Al cap de cinc quilòmetres de bosc, arribem a una clariana i el Castellvell, esplèndid mirador de tot el Solsonès. Fem les fotos pertinents i unes nocions de geografia de la zona per part del guia, en aquest cas en Francesc Andreu. Continuem altra vegada pel bosc , un tros de pista asfaltada de dos quilòmetres i aviat som al Mas Nou. Tornem altra vegada a camí terrós i boscà, passem per la bonica masia de Pallarès de Dalt, on tenim grans panorames del Pre-Pirineu , remuntem un turonet i sota uns pins esmorzem tot albirant amples paisatges de muntanya. Continuem un quilòmetre fins la collada de Clarà. D’aquí anem a El Noguer, Alserà i l’ermita de Sant Andreu de Clarà on hi ha un bellíssim mirador de la bucòlica contrada. Arribem a El Pla, sempre per camins de terra i passem prop de les masies Casagolda i Bajona. L’entorn és molt bonic, boscós amb petits camps de conreu. És un territori quasi buit de gent. La majoria de masies no són habitades, però no estan pas abandonades. Travessem una ampla coma en sifonada, i en un racó d’aquesta ufanosa vall trobem l’obaga de cal Viladric, amb uns roures multicentenaris i un bosc ple d’encant. Més fotos. Continuem uns quants quilòmetres, sempre per camins boscans i solitaris fins arribar a un pi negre magnífic, catalogat per la Generalitat. Diu la placa oficial que es tracta d’un pi negre, si bé alguns entesos diuen que encara que està lleugerament hibridat amb pi roig (botànics dixit). Més fotos. Seguim vers Mas Marrossella, cal Ventureta i finalment arribem Miravé, raconades plenes d’ncanteri rural . Posteriorment passem pel Xarpell del Pla. Ara anem seguint una pista per zona planera amb alzinar i alguns conreus. Ben aviat la deixem per agafar un caminot boscà vers el barranc de Colomers, endinsat en una vall absolutament solitària i frondosa. Tornem a pujar per camins herbosos vers La Solana dels Plans i Llobera. Allà albirem magnífics panorames del Motsec, Boumort, Port de Comte, Serra del Verd, Serra d’Ensija, Busa,... Ara ja seguint l’altiplà de conreus de la Rebollosa, amb vistes esplèndides del Solsonès. Una darrera pujada a cal Rajolic i després d’un petit pla amb antenes tornem al bosc en clara baixada per un camí atapeït de vegetació. Al cap d’uns dos quilòmetres de davallada arribem a una sorollosa estació transformadora d’electricitat, on retrobem el camí inicial que hem recorregut unes hores abans. A 2/4 de dues som als cotxes i una hora i quarts més tard som a Igualada. El personal ha gaudit força i ha restat sorprès de conèixer un territori tan bonic, trencat, boscós i buit ben prop de Solsona. No hem pujat grans muntanyes però s’han fet quaranta-cinc quilòmetres i mil cent metres de desnivell acumulats per un territori carregat d’encís de la Catalunya profunda.