Una dotzena d’amants de la bicicleta de muntanya es van reunir a 2/4 de 7 del matí del passat 7 d’octubre a l’hotel Canaletas per fer una excursió per alta muntanya, a la Cerdanya. Enguany la Mancomunitat ha fet un itinerari diferent a l’habitual i, aprofitant la sortida des de Lles (i no des de Martinet), aquesta colla d’agosarats va poder arribar fins al mateix peu de la Cabana dels Esparvers, a 2.100 metres. Fins i tot algú va tenir la valentia de portar la seva màquina fins a l’Estany de l’Illa, a 2.600 metres, final del recorregut i ja dins del Principat d’Andorra.
Es va sortir amb cotxes particulars en direcció a Lles de Cerdanya, on es va arribar al voltant de les 9 del matí. Una vegada tot a punt, amb l’esmorzar, el dinar i roba d’aixopluc a les motxilles, fem el camí d’escalfament per una pista asfaltada, que ens porta fins a Coborriu de la Llosa. En arribar a aquest punt, enfilem la pujada per un camí molt pedregós que no deixarem durant tot el trajecte. Després d’un parell de quilòmetres, parem a fer el primer àpat del dia, per agafar forces pel fort desnivell que ens espera. Havent esmorzat, reiniciem el camí tot vorejant el Riu de la Llosa; a mesura que anem pujant, al camí es fa cada vegada més feixuc, però queda compensat amb la gratificant natura que ens envolta: aigües cristal·lines, paisatges de somni, i tota mena de fauna (cavalls, vaques, etc.).
En Josep Mata, en Martí Vilanova i en Lambert Nager, com que no en tenien prou amb el paisatge, es van dedicar a plegar els rovellons que veien de dalt la bicicleta estant (van recollir-ne dos quilos!).
Arribem a la Cabana dels Esparvers a la 1 del migdia, ens fem unes fotografies i iniciem el camí a peu (a partir d’aquest moment el camí no és ciclable, tot i que n’hi ha tres que no volen abandonar la seva màquina).
Caminem durant més d’una hora i arribem a una petita vall. En un principi, i segons els càlculs, ja hauríem d’estar a l’estany, però l’altímetre ens diu que encara ens manquen gairebé 100 metres de desnivell per assolir l’objectiu. Per això decidim dinar, per agafar forces per grimpar el fort pendent que ens queda per assolir el cim del Port de Vallçiuera, el punt on hi ha la frontera amb el Principat d’Andorra i, al fons, l’Estany de l’Illa.
Es va arribar a l’estany al voltant de les 4 de la tarda. En Josep Mata va ser l’únic que va portar la seva bicicleta al coll fins al final, amb l’argument que, segons deia, “si som un grup de ciclistes, almenys hi ha d’haver una bici”.
Fetes les fotografies, i tots cofois per haver assolit l’objectiu, fem camí de tornada però amb una petita variant respecte l’anada: en arribar a Cal Jan de la Llosa, ens desviem en direcció a Viliella i, des d’allà, fins a Lles de Cerdanya, on arribem passats els 2/4 de 7 de la tarda.