Després d’haver hagut de posposar aquesta sortida a causa de la última nevada, la Mancomunitat de btt de l’Anoia va haver d’apretar el calendari per encabir-hi aquesta bonica excursió que, partint de vora mar, s’enfila per les muralles que guarden el pla de l’Arboç, fins a arribar a un altre petit mar, el Pantà de Foix, un indret que, tot i
haver estat modificat per la ma de l’home, manté el seu encant amb una gran riquesa de vegetació i varietats animals, sobre tot aus pescaires.

Sortint de l’estació de Vilanova, travessem aquesta encisadora població per agafar una pista que, abans d’enfilar-nos, ens porta pel mig dels conreus que de moment han aconseguit escapar-se del bum immobiliari,
fins al monumental pi de la masia d’en Cabayes, al costat del preciós mas que li dona nom. Després d’escoltar les explicacions i curiositats amb les que ens obsequia el nostre guia local, en Xavier Roset, i que seran habituals en tota l’excursió, continuem el camí deixant els conreus per endinsar-nos tot pujant en espessos boscos de pi molt
semblants als de la nostra comarca. Passat el mas de l’Artís, i després d’un llarg debat sobre l’antiguitat d’una escultural soca de garrofer, el camí es torna més tortuós per pujar-nos per una estreta i tupida fondalada fins al Pla de les Palmeres, des d’on continuarem pujant una mica més fins a la Casa Alta gaudint ara de meravelloses vistes de la costa i del interior. Tot baixant un camí pedregós, arribem finalment al Pantà de Foix, on esmorzem tot contemplant el paratge i mentre en
Xavier ens fa adonar de les aus de costa que s’han arribat fins l’aigua dolça per convertir-lo en el seu hàbitat.

Després d’esmorzar fem un petit rinxol per veure Castellet i el seu castell ben conservat en mig d’aquest peculiar indret, i també per visitar la font d’Horta, un altre indret també prou peculiar i totalment aliè al Pantà. Ara ja sols ens resta travessar una petita serralada per deixar-nos caure sobre la bicicleta fins a tocar l’aigua salada de Cubelles.

Com si fóssim uns turistes fora temps, seguim el passeig marítim barrejats entre els vianants que passegen o els nens que ens segueixen amb les seves bicicletes, mirant-nos una mica com a “bitxos estranys”. Abans d’arribar a Vilanova, travessem un espai humit vora el mar, la platja llarga, que en Xavier ens explica han aconseguit salvar de la construcció d’un munt d’habitatges, encara que a un preu força elevat. A l’arribada de nou a l’estació de Vilanova, trobàvem
l’agradable sorpresa de que s’estava celebrant la festa del Xató, i teníem una rebuda multitudinària amb castell de focs inclòs.