El passat 15 de Juliol, la Mancomunitat de BTT de l’Anoia es va desplaçar fins al Capcir, a l’alta Cerdanya, per dur a terme una bonica excursió per aquesta verda vall de “la Catalunya francesa”. Va valdre la pena llevar-se d’hora per cobrir les dues hores i mitja que es necessiten per arribar al nostre punt de sortida, l’encantadora població de Formigueres, on el nostre guia “local”, en Jordi Reixachs, al qual li hem d’agrair aquest dia inoblidable, ens estava esperant amb l’esmorzar a punt i un licor típic i de collita pròpia, “Sapin”, el qual ens va deixar a punt per començar a pedalejar per un itinerari molt ben escollit entre meravellosos boscos vells, prats verds, rierols per creuar i algun llac bucòlic, al mig dels quals es van fer inapreciables els mil metres de desnivell que vam acumular al llarg del dia. Al poc de sortir, el temps va començar a amenaçar en remullar-nos, i quasi bé semblava inevitable, doncs els núvols negres acompanyats de sorollosos trons que ressonaven per les valls, ens envoltaven per totes bandes, però tot i que tampoc ens importava mullar-nos, quasi incomprensiblement, ens va respectar durant tot el dia, això si, però, anàvem trepitjant els tolls que ens deixava la turmenta al nostre davant. Vam travessar algun poblet amb cases velles a tocar de les moltes pistes d’esquí de la zona, i era inevitable pensar el canvi que havien vist aquelles cases de pedra negre en els darrers segles, essent, actualment, territori francès, els noms de les cases, o els carrers mantenen els seus noms ben catalans, fins hi tot a les iaies dels portals se’ls senten paraules en català. El dinar el vam fer de motxilla, en un preciós llac de Balcère ple de pescadors i famílies que hi havien anat a passar el dia, i que ens va permetre fer un cafetó abans de reprendre la nostra marxa pel mig dels boscos i fins a d’encisadora estació dels Angles. En aquest punt, amb una vista espectacular del pantà de Matamala i de tot el seu voltant, el nostre guia va decidir de fer una variació de l’itinerari inicialment previst, per tal d’esquivar les boires que continuaven rondant-nos, i el resultat va ser immillorable, doncs no tant sols no ens vam mullar, sinó que vam baixar per uns corriols relliscosos i bonics, en mig de boscos frondosos on fins hi tot i varem trobar algun bolet, arribant finalment ben bé a tocar l’aigua del pantà de Matamala. Des d’aquí, i fins el que va ser el punt d’inici i final, ho vam fer compartint els prats amb les vaques i obrint i tancant algun filat. Una excursió entranyable, per un paratge bucòlic que de segur recordarem tots i que no dubtarem a repetir.