Imprevistos d’última hora van fer que s’hagués de canviar el dissabte pel diumenge en la sortida de la Mancomunitat de BTT programada per al mes de Novembre, i això va fer que molts no poguessin gaudir d’aquesta excursió, però no cal que pateixin, doncs estant tant a la vora i amb el bon regust de boca que va deixar, de ben segur que la repetirem més d’un cop.
Després de trobar-nos en el lloc de costum amb les bicicletes carregades en cotxes particulars, ens desplaçàvem fins a Sant Miquel d’Olerdola, a prop de Vilafranca del Penedès, per començar a pedalejar amb molta puntualitat a les 9 hores. Tot sortint de Sant Miquel ja vam passar per un paratge d’aquells que no t’esperes i que et queden gravats a dins, doncs com si fóssim formiguetes serpentejant per l’interior d’una reguera, ens anàvem movent per la gran canal que ha anat furgant la riera, deixant grans parets a dues bandes i que sense masses possibles pèrdues ens portà fins a vistes del Castell d’Olerdola, on hi vam anar pujant, també com les formigues, a poc a poc i un darrera l’altra per l’estret corriol que s’hi anava enfilant. Una vegada visitat el castell mentre esperàvem que se’ns ajuntessin els amics de Vilanova i la Geltrú, que no es van voler perdre aquesta sortida, ens vam dirigir a la que seria la primera de les moltes baixades trialeres del dia, un corriol d’aquells per posar a prova els amortidors i la destresa de cadascú, i que en arribar a baix va deixar a tots somrients i sense que ningú es recordés ja de la pujada que havíem patit una estona abans. A partir d’aquí, ens vam ficar dins dels boscos propers a Moja on els kilòmetres corrien entre corriols i més corriols en mig d’una frondosa vegetació i on el nivell tècnic no era massa exigent, encara que sempre es trobava algun pas més difícil. El rellotge anava corrent, però ho estàvem passant tant bé, que si no fos per l’estómac no ens haguéssim adonat de que ja era força tard i encara no havíem esmorzat, afortunadament però, teníem un petit restaurant als Monjos on ens estaven esperant i on ens van atendre molt bé donant-nos un bon tec. Acabat l’esmorzar amb sobretaula inclosa, part dels companys que tenien més pressa, van tornar directe per carretera fins al cotxe, mentre que la resta vam continuar delectant-nos amb més kilòmetres de fantàstics corriols que el nostre guia ens tenia reservats i que fins hi tot superaven amb bellesa als de la primera part del dia. Fins hi tot el guia, en Rafael Gras, ens va amenitzar una punxada amb una exhibició de salts espectaculars que ens van deixar a tots bocabadats. Encara no sé com, doncs després de tanta volta em trobava totalment desorientat, amb un tres i no res ens vam trobar novament davant del cotxe a les 14 hores i amb gana per dinar.
Una sortida realment maca, molt a prop de casa nostra, on els tècnicament més exigents poden deixar-se anar, però on fins hi tot els no tant tècnics poden gaudir d’una excursió molt, molt divertida i poc dura. La repetirem !